En llevar-me tenia molt fresca la imatge d’aquest preciós arc que s’anava doblant, triplicant … i vaig pensar que era un somni per compartir. De primer vaig pensar de compartir-lo amb la meva amiga Maria Pilar Fenés, una gran experta onírica, perquè sabia que a ella li agradaria. I em va contestar ràpidament “Oh!, l’arc de Sant Martí: símbol de l’aliança renovada amb el cel!” “És un somni per a la comunitat, penja’l al teu bloc!”

I avui que arriba la primavera, i que ens trobem confinats a les nostres llars per les circumstàncies d’un greu contagi d’un virus amb corona, us comparteixo el meu somni de l’arc de Sant Martí, per poder conjuntament sintonitzar amb aquestes energies renovades amb el cel i ser més capaços de viure amb coratge, força i vitalitat l’existència que ens és donada. Avui que arriba la primavera i que bruscament hem hagut d’aprendre a reconciliar-nos amb la quietud i la lentitud que ens imposa aquesta pandèmia, per potser d’aquí uns dies poder observar meravellats la vida que ens envolta i com n’és, de potent, simplement el fet d’existir.

L’arc de Sant Martí ens visita al Mas Les Albes.

Dissabte 19-01-2013 a les 9’15 a.m by Genís Francolí.

Mas Les Albes (13 d’abril 2012 a les 19’33 p.m)

El cap de setmana 5 i 6 de maig 2012, vaig participar en el taller de l’ànima, l’últim dels tres tallers del cicle  “En el corazón de nuestro cuerpo”, conduïts per Marie Lise Labonté del Mètode d’Alliberament de Cuirasses. L’ànima ha estat un taller amb uns moviments molt dolços i profunds, perquè per poder contactar amb ella els moviments es dirigeixen cap a les fàscies i l’experiència resultant és el plaer i el benestar. Compartir un espai on es podia parlar de l’ànima, una dimensió sutil difícil de contactar sobretot en l’etapa adulta és, ja de per sí, una experiència sanadora.

En la construcció de la personalitat, a través de l’educació familiar i social, anem creixent allunyant-nos d’aquesta dimensió tant important per la vida, que pot tornar a través dels somnis, o d’experiències impactants com poden ser la mort o malalties greus. I a vegades són aquests impactes amb la vida que ens posen de nou en contacte amb allò esencial.

L’objectiu del taller era poder reconèixer que la nostra ànima està arrelada al cos. Que les seves dimensions profundes de saviesa, creativitat, espontaneïtat, autenticitat, propòsit de vida, inspiració, motivació…ens puguin acompanyar i dur a terme aquí a la terra, i poder-nos autorealitzar vivint amb joia. Poder contactar amb una dimensió molt més vasta que la nostra personalitat, el que Jung anomemava “el Sí mateix”, el ser que va més enllà de la persona i ens conecta amb el món.

Què és el que dificulta la relació entre l’ànima, el cor i el cos? Segons Marie Lise les nostres proteccions, les nostres ferides afectives que s’han viscut com “shocks”, separacions, pèrdues, ferides físiques: abusos, accidents violents, malalties que afecten al físic…han fet que un se separés del “Sí-mateix”. I mica en mica la persona es va allunyant del seu pla de vida vivint una vida que no l’apasiona. Per tant les proteccions conscients i inconscients ens impedeixen comunicar-nos amb la nostra essència. Però existeix la possibilitat de reunió amb la nostra pròpia força, en un procés de col·laboració entre totes les nostres dimensions; psíquiques i físiques. Un estar “fos” amb un mateix, íntim amb un mateix eliminant la culpa, els dubtes, els judicis o prejudicis sobre un…perquè: l’Ànima està sempre a punt per habitar el Cos i viure amb amor.