En llevar-me tenia molt fresca la imatge d’aquest preciós arc que s’anava doblant, triplicant … i vaig pensar que era un somni per compartir. De primer vaig pensar de compartir-lo amb la meva amiga Maria Pilar Fenés, una gran experta onírica, perquè sabia que a ella li agradaria. I em va contestar ràpidament “Oh!, l’arc de Sant Martí: símbol de l’aliança renovada amb el cel!” “És un somni per a la comunitat, penja’l al teu bloc!”

I avui que arriba la primavera, i que ens trobem confinats a les nostres llars per les circumstàncies d’un greu contagi d’un virus amb corona, us comparteixo el meu somni de l’arc de Sant Martí, per poder conjuntament sintonitzar amb aquestes energies renovades amb el cel i ser més capaços de viure amb coratge, força i vitalitat l’existència que ens és donada. Avui que arriba la primavera i que bruscament hem hagut d’aprendre a reconciliar-nos amb la quietud i la lentitud que ens imposa aquesta pandèmia, per potser d’aquí uns dies poder observar meravellats la vida que ens envolta i com n’és, de potent, simplement el fet d’existir.

En el conte del bisó blanc, el poble del petit Sioux els falta menjar i decideixen mobilitzar-se per anar a buscar els bisons. Els caçadors surten a trobar-los però no ho aconsegueixen. I és llavors que arriba la nit i Yakari té un somni, en ell hi veu unes enormes banyes i decideix seguir el camí que se l’hi indica i que l’acaba portant al desert, que caldrà traspassar per arribar a les esplèndides praderies, on hi ha els bisons. L’endemà mentre el petit indi passeja amb el seu inseparable poni “Fill del tro” veu les banyes del seu somni i no dubte ni un moment en anar-hi i seguir el seu camí, la seva intuïció. Però en la vigília les seves experiències es viuen diferents i el desert es fa més difícil de traspassar i, tant ell com el seu cavall tenen set, estant molt cansats i és quan ja no poden més que apareix el seu totem! la Gran Àliga, que tot ho sap.

Em va fer molt gràcia llegir a Yakari dient “què ha volgut dir?” “sempre em passa el mateix amb la Gran Àliga” assenyalant que sovint el missatge del totem (inconscient) mai acaba de ser prou clar per qui el rep, sobretot en un primer moment…però aquest petit Sioux té una enorme connexió i prossegueix el seu camí, trobant-se amb la darrera gran dificultat, una grandiosa paret impossible de traspassar i és llavors que compren el missatge de la Gran Àliga “a totes les tanques hi ha un lloc per sortir…buscarem l’entrada”. I després arriba un altre bonic desenllaç, mentre descansen a prop de l’aigua que els hi ha calmat la set, arriba la solució, cal passar per sota de la cascada per arribar a l’altra costat, on hi ha les terres fèrtils del desert amb els bisons que, confirma la imatge onírica de Yakari “al meu somni hi havia un bisó darrera l’aigua”. Des de les altures el totem observa els seus passos “ja els has trobat”. Yakari parlarà amb el bisó blanc per fer-li saber amb molt de respecte que la seva tribu té fam. El bisó ho sap doncs la primavera ha trigat molt a arribar, però ara per ells ja és el moment de marxar dient, “els homes ens necessiten” i “sé que els veritables caçadors no maten més animals que els que necessita la tribu” “els bisons no podem desobeir les lleis de les estacions” i tots ells acaben marxant darrera del Sioux que diu “veus, Fill del tro? igual que en el meu somni, tots ens segueixen”. Fins que els seus camins es separen i el xaman de la tribu veu els bisons anunciant “la caça ja pot començar”.

Finalment la història acaba amb Yakari arribant al campament i dos dels seus amics, Arc Iris i Llavor de Bisó, preguntant-li on era i ell satisfet contesta “he seguit el meu somni.”

El cap de setmana del 27 i 28 d’octubre a Sentfores, Vic, la Maria Pilar Fenés impartirà un taller teòric i pràctic d’exploració del món oníric, amb l’objectiu de disposar d’unes eines bàsiques per comprendre’ls i perquè puguin ser-nos útils en la vida diürna. Escoltar-los i copsar el seu missatge aporta guia, confirmació i claredat, així com autoconeixement, entre d’altres funcions…

T’animes a somiar?

Més informació: fenesco@telefonica.net o 93 865 38 76

Lectures d’interès: “Autobiosofia” senyals de trànsit per la vida, Maria Pilar Fenés

http://alambins.cat/ca/autobiosofia-cami-saviesa-personal/

http://www.elisendavilaromora.com/calendari/

“Aquesta nit obert aquella. Duia tancada qui sap los dies. Dimants, rubis, maragdes, or i fil d’argent, convulsions i tensió muscular…” Roger Mas i la Cobla de Sant Jordi “El dolor de la bellesa”,

Fa uns dies vaig veure aquesta pel.lícula “Un monstre em ve a veure” de J. A. Bayona i, em va tocar profundament. Era com “posar-hi la cirereta al pastís” a dos anys de formació intensa amb les “Imatges de Transformació” que he acabat recentment. Durant aquest temps de formació i, veig que la cosa continuarà per llarg, he anat explorant diferents eines per afavorir el diàleg amb el món interior: l’inconscient, amb l’objectiu d’establir una comunicació i una aliança amb aquest món i recórrer, en cas de crisis existencials, a la saviesa ancestral que conté.

L’inconscient s’expressa principalment a través de la imatge simbòlica i els seus missatges faciliten la transició d’una vida en crisis a una vida satisfactòria. Una d’aquestes eines explorades és, la Imaginació Activa (Imac), desenvolupada per C. G. Jung a principis del segle passat. La Imac és l’art de dialogar amb el món interior i les seves imatges, que ens permet establir l’aliança interior i també constatar que l’inconscient és molt poderós, i per tant tot el respecte i la cura de què disposem seran necessaris per dur a terme aquesta trobada que ens aportarà grans beneficis, al mateix temps que sabrem ben protegir-nos del seu aclaparador poder.

La Imaginació Activa representa un ús especial del poder de la imaginació, representa un diàleg que s’estableix amb diferents parts d’un mateix que es troben en l’inconscient. S’assembla a somiar, però no ben bé, doncs durant aquesta experiència estem desperts i conscients. Iniciem un diàleg amb les imatges que apareixen i aquestes responen, diàleg que no sempre és verbal però que estableix una conversació, amb un profund intercanvi entre la ment conscient i les imatges que apareixen de l’inconscient.

Aquesta pel·lícula, que és primerament una preciosa i meravellosa pel·lícula, és un fantàstic exemple per comprendre què és una Imac. El seu protagonista, en realitza una, sense ser-ne probablement conscient, fa ús d’aquest poder de la imaginació per poder gestionar el seu gran dolor, i d’aquí en rep una extraordinària ajuda.

Us recomano de veure-la!

El savi va respondre:

- Jo no he fet la neu, jo no sóc el responsable

Wilhelm insistí, li va dir que hi havia hagut una terrible sequera fins la seva arribada i després de tres dies havien tingut, no només pluja, sinó també la neu en gran quantitat.

El vell va respondre:

- Ah! això ho puc explicar. Miri, vinc d’un lloc on la gent està en harmonia, està en Tao: per tant també el clima reflexa aquesta harmonia. Però just arribar em vaig donar compte de que la gent d’aquí està en desequilibri i em van contaminar. Per la qual cosa vaig restar sol fins a tornar estar en Tao i llavors, per suposat, va nevar.

Hannah, Barbara, Encuentros con el Alma: Imaginación Activa como C. G. Jung la Desarrolló. Editorial fata Morgana, (1981). Mexico.

Sobre la vida i la mort;