LA BELLESA DEL COS

La bellesa de cada gest que cuida
amb delicadesa allò trencat, ferit, separat.
L’eix que en horitzontal desplega,
en vertical ordena,
i en el punt mig s’uneixen i reparen.
La unió, el nexe, la trobada interior del jo amb mi mateixa.
La mirada blava, expansiva, càlida.
La flor seca que fou vida i ara traça camí,
les llàgrimes que mullen i desapareixen.
Aire i desert que troben espai dins el cos.
Ecos de soledat i tristesa en un cos ample i subtil.
Respiro, acullo.
Pell invisible i etèria que protegeix i obre contorns infinits.
L’enigma es fa misteri, joia, paraula i comprensió.
El disseny humà, esquema de perfecció i geometria sagrada.
Venero en cada acte aquest cos efímer i canviant
que és refugi i casa i miracle d’aquest instant.
Imatges que evoquen sensacions íntimes
acollides amb profunditat i senzillesa.
El cos matèria i símbol,
el cos desig, plaer, espai per l’ésser.
I amb el tacte suau dels dits desfaig, recullo, ordeno,
desapareix la forma per tornar a l’espai buit del miracle i el misteri,
l’enigma cíclic de vida i mort pulsa inevitablement.
El cos és fa temple.