L’ofici de viure dóna eines pràctiques per començar a meditar. ¿Què vol dir meditar? ¿Vol dir deixar la ment en blanc? Els especialistes que entrevista Gaspar Hernàndez desmunten aquests tòpics al voltant de la meditació.
El programa comença conversant amb Swami Satyananda Saravasti, mestre hinduista, i continua visitant l’escola Nostra Senyora de Lourdes de Barcelona, en què des de fa 28 anys els alumes hi practiquen “interiorització”, una altra forma d’anomenar la meditació.
D’altra banda, la monja zen Berta Meneses i el filòsof Vicente Merlo expliquen, pas a pas, com s’ha de meditar.

En el programa de ràdio l’ofici de viure de Gaspar Hernández del dia 11-06-2016 presentaven el següent escrit per introduir el tema del dia que diu així:

“Llegim al llibre “Tu no eres tu dolor”, mindfullness per alleugerir el dolor, que davant de l’actitud habitual amb el dolor de rebutjar-lo, negar-lo o fugir, l’augment de la consciència corporal i l’atenció a les sensacions somàtiques disminueix el dolor. En parlarem amb Marie Lise Labonté, psicoterapeuta, creadora del Mètode d’Alliberament de Cuirasses; i Lurdes Reina terapeuta psico-corporal d’orientació junguiana, naturòpata i especialitzada en el Mètode d’Alliberament de Cuirasses. Escoltarem també la reflexió de la Núria Sánchez, creadora del mètode NSR (per aconseguir objectius a partir de: capacitats, Alt Rendiment, Educació emocional, PNL, Coaching, neurociència i psicologia). I acabarem amb l’espai de creixement personal, del Sergi Torres, i el Bloc de notes de l’Àlex Rovira”.

El nostre cos és la nostra casa, el temple de la nostra ànima. I doncs, com és casa nostra? com ens hi sentim? hi tenim espai suficient? està ordenada? hi ha habitacions tancades? hi estem sols o acompanyats?

Conèixer casa nostra és el primer pas per poder reconèixer si hi ha alguna cosa que ens fa falta, si necessitem més llum o més menjar, si l’ordre és apropiat o excessiu o al contrari és impossible de trobar-hi res submergits en un gran caos….

El cos és una via directa per conèixer’s a sí mateix, i diria que és urgent tornar-se a reapropiar del propi cos, per poder ser guiats de nou des de les seves funcions i regulacions més bàsiques cap a la connexió de processos més complexes com l’autoreflexió i l’empatia. Malauradament “toda nuestra educación, todo nuestro sistema moral e incluso la medicina clásica reflejan la idea de que el guía (o en otras palabras, el que coordina lo que ocurre dentro de nuestro organismo) está loco, por lo que debe ser controlado con preceptos morales, voluntad y ejercicio y llevado por el camino correcto con castigos, antibióticos, vacunas, vitaminas, operaciones o represiones, según los casos, para evitar que su naturaleza ilógica e incontrolable nos lleve hacia la autodestrucción. Es más, si no lo hacemos así, puede suceder de todo. Este concepto no sólo invade, sino que claramente contiene buena parte de la medicina y de la psicoterapia generadas en este siglo. De ahí surge la noción de que una dosis de sentido común suministrada desde el exterior puede reencaminar el organismo (en el campo médico), el inconsciente (en el campo psicoterapéutico) y nuestra voluntad (en el campo educativo y escolar). La suposición es que la transmisión forzada de valores al estudiante o al paciente es indispensable, como si la persona por sí misma no estuviese animada por una organización sana que quiere sólo lo mejor” (Tolja i Speciani).

Reconèixer el nostre organisme com un ecosistema sa, és o hauria de ser el punt crucial en tot procés d’intervenció exterior; físic, psicològic o moral per deixar d’intentar de substituir la gestió interna perquè “no funciona bé” i passar a col·laborar-hi per poder-li subministrar la informació que li pot ser més útil per poder decidir millor.

En el Mètode d’Alliberament de Cuirasses s’acompanya als participants a descobrir de nou el seu món interior, a reconèixer com s’organitza i respon i s’adapta constantment al seu entorn. Per tant un mateix esdevé la seva principal eina de curació, vinculada a l’harmonia total entre el cos, la psique i l’ànima.

En cada un dels tallers s’invita a dialogar amb el propi cos per fer-se conscient de quines són les tensions que empresonen el propi procés vital. Quins són els propis mecanismes de supervivència que mantenen el cos aïllat i tancat a sí mateix. A través dels moviments de despertar corporal les cuirasses s’alliberen, i l’energia comença a circular per donar al ser i a la psique el poder interior per transformar la supervivència en vida i descobrir de nou l’espontaneïtat del moviment, de la respiració, de l’expressió personal. I és llavors que “El moviment del cos i del cor es produeix per sí sol”.

El primer monogràfic serà el dia 7 de març i dedicarem la vetllada al propi cos. El cos és la seu de l’inconscient, conserva memòries, emocions reprimides, registrades en les cèl.lules i teixit muscular. En el taller explorarem; el Mètode d’Alliberament de Cuirasses, les Cuirasses, el cos i el seu llenguatge, i una pràctica de moviments de despertar corporal que es dirigeixin a afluixar les tensions per alliberar i permetre que circuli l’energia d’autosanació que ens habita, acabant la trobada amb connexió amb el cos i amb el nostre món interior.

El 18 d’abril dedicarem el dia a la base del nostre cos. La cintura pèlvica conjuntament amb les cames i els peus són les “nostres arrels”, a través d’elles connectem amb les nostres necessitats fonamentals. Quan aquestes necessitats estant cobertes apareix l’alegria i el benestar en la nostra vida. Un taller pràctic que ens facilitarà explorar la pelvis i els seus moviments, redescobrir el centre del nostre cos i connectar amb les necessitats bàsiques, per permetre que el plaer i l’alegria de viure ens regenerin profundament.