Temps d’espera
Després de dos dies preciosos i intensos de presentar Mapa corporal: cartografies humanes, es va generar un temps d’espera per decantar tot el que es va compartir durant la mostra i a poc a poc arribar a les següents i últimes visites del 6 i 7/2 del 2026.
L’espera, des de l’àmbit psicoanalític, no és un simple interval de temps passiu, sinó una eina terapèutica fonamental, un espai de contenció i un motor de subjectivació. Tant des de la perspectiva clínica, allò que passa durant la sessió, com des de la teoria del desenvolupament biopsicosocial, l’espera té una funció estructural i simbòlica molt precisa.
Per la suspensió de la immediatesa: motor del desig, generant un espai potencial d’interrogació que pot donar lloc a nous pensaments i formes de llenguatge. Per l’actitud d’obertura i no-saber immediat, que pot facilitar connectar amb un mateix i trobar els propis sabers i ressonàncies. Per l’alteració de les diferents dimensions de l’experiència del temps: cronos, kairós, aión. I per la pròpia implicació, en aquesta cas, d’aquell que observa en generar una espera activa.
GRÀCIES A TOTHOM PER VENIR!
Va ser molt bonic, ens vàrem emocionar de valent en el primer passe i vàrem poder observar com d’altres persones també ho feien durant el recorregut de l’exposició i/o durant el seu temps d’espera….
Gràcies a en Joan, per acollir-nos en el seu Espai 11, vàrem tenir el privilegi de ser gairebé una de les últimes exposicions en l’ara ja antiga localització d’aquest espai i ens va fer molta il·lusió que pogués ser en aquest lloc. Et desitgem el millor en aquesta nova etapa i casa, la casa Pratdesaba, que acull ara a l’Espai 11 de Vic.
Gràcies al suport incalculable de les integrants d’aquest projecte: Susanna Basagaña, Mireia Garriga, Rocío Gómez, Sandra Ortiz, Helena Maragall, Eva Vilaró, gràcies per ser-hi ❤️!
Imatges: @lasanta__
