02/04/2018

Always Look on the Bright Side of Life

Un dia, de ja fa un temps, en una classe del Mètode d’Alliberament de Cuirasses guiava un moviment per l’estirament de l’esquena que permet l’exploració dels dos eixos interiors (vertical – horitzontal). És un moviment d’auto-allargament, que alinea la columna, per treballar profundament la verticalitat, l’eix central del cos, harmonitzant la part alta amb la part baixa i, al mateix temps incideix en la horitzontalitat. Els efectes que pot produir, entre d’altres, és el d’una sensació d’amplitud i alineament interior, comportant una alliberació de la respiració i harmonització. En general, és un moviment que ens permet mantenir-nos en presència de la nostra verticalitat (principi masculí, de transcendència), al mateix temps que s’està en contacta amb la horitzontalitat (principi femení, de manifestació). Entrant en contacte amb la pròpia creu interior, a través de l’estirament d’aquest dos eixos, podem reunificar en nosaltres els contraris (lo positiu i lo negatiu, lo superior i lo inferior, la vida i la mort…)

Al acabar la classe, una alumna va compartir que mentre estava fent aquest exercici, li havia vingut al cap la imatge de la pel·lícula “La vida de Brian” amb l’escena final de la crucifixió i la seva cançó: “Always look on the bright side of life”. La vivència d’aquella imatge li va despertar unes ganes terribles de riure, sentint-se allà a la creu, somrient i acompanyada, el flux de la vida començava a circular en ella, a pesar de les dificultats trobades, els dolors, les tensions i tristeses vàries…hi havia una part de sí mateixa que li recordava la importància de mirar el costat “brillant” de la seva vida i no oblidar-se de riure, somriure, ballar i cantar.

Tanmateix i per contrast, una altra dona compartia que ella també s’hi havia sentit a la creu, però que en el seu cas l’experiència només havia fet sorgir més dolor i més tensió, d’uns contraris que no s’harmonitzaven, d’un dolor que no es podia acabar d’acceptar, resultant-li gairebé impossible d’imaginar-se la vivència anterior que s’havia acabat de compartir. En aquest segon cas, el dolor encara no donava pas a la iniciació i conseqüent reconciliació interior i exterior, pel contrari cultivava patiment i més dolor.

Avui diumenge de Pasqua, diumenge de resurrecció, me n’he recordat d’aquell dia. En el seu llibre “Autobiosofia” la Maria Pilar Fenés ens diu “la creu és un gran símbol de la tradició occidental. La línia recta del desig queda tallada per la perpendicular del límit i el punt d’intersecció assenyala una aturada, un despreniment. Ara bé, la creu no només és símbol de crucifixió, sinó també de resurrecció. Entre les dues hi ha un compàs d’espera. Què és el que espera ressuscitar un cop assumida la pròpia creu?”(44)

Bé, sigui el que sigui, la imatge de la Vida de Brian és digna de recordar, de reactivar, de renovar dins del nostre imaginari personal i col·lectiu, avui que els aires no són del tot massa clars, que estan tan presents els delictes de rebel·lió, sedició i desobediència, que varen portar a Jesús a la crucifixió. Però perquè precisament avui és dia de resurrecció, quelcom ha de néixer o renéixer i si és així que sigui acompanyat d’un gran somriure que ens permeti desenvolupar la consciència que cultiva la confiança en la vida.

Monty Python’s Life of Brian, direcció Terry Jones, 1979, Regne Unit.

Fenés, Maria Pilar, (2015) Autobiosofia, senyals de trànsit per la vida, Barcelona.