Elisenda Vilaró Móra

Elisenda Vilaró Móra

20/11/2013

Acompanyament en l’últim trànsit

El dia 8 de novembre a Sankalpa, centre de Teràpies de Vic, es va fer una xerrada sobre un tema tan interessant com és l’acompanyament en l’últim trànsit.  La xerrada fou a càrrec de Maria Pilar Fenés, filòloga que es dedica a tasques lingüístiques compaginades amb l’exercici de teràpies complementàries- Ella forma part de l’equip docent de l’escola Anschmacat d’harmonització energètica, una escola que, entre altres cursos, ofereix un seminari on s’ensenyen precisament eines per acompanyar la personalitat i l’ànima en el tram final de la vida.

Just en començar la xerrada, ens va recordar la importància que ha tingut el passatge de la mort en diferents cultures i tradicions i que sempre s’ha comptat amb figures simbòliques que ajudaven l’ànima a transitar el més serenament possible per aquesta fase.

Sens dubte, al llarg de la nostra vida passem per diferents trànsits, períodes de canvi, crisis que ens posen a prova i que sovint representen “petites morts” que evidencien les nostres dependències, dificultats, pors… En la vida, però, existeixen dos grans trànsit que són el naixement i la mort.

La Maria Pilar ens va ajudar a captar la similitud que existeix entre aquests dos grans passatges; entrem al naixement a través de la inspiració i morim a través de l’espiració. D’aquí la importància d’una respiració lliure que ens permeti inspirar i espirar rítmicament el moviment de la vida, és a dir, una respiració que ens permeti activar-nos i relaxar-nos.

Una altra similitud és la del cordó. L’enllaç amb la vida el fem a través del cordó umbilical, que ens connecta amb la mare, i per això la mare simbòlicament remet a la vida. Quan aquest cordó és tallat per poder-nos desenvolupar com a sers autònoms, es construeix energèticament un altre cordó. L’anomenada corda de plata en la zona pròxima a l’estern, l’àrea del cor, és la nostra connexió amb l’ànima, la font que ens alimenta en el decurs de tota la nostra vida.

Per últim, en el cas del naixement són les contraccions de la mare les que ens ajuden a néixer i en el moment del traspàs són les autocontraccions de tota l’estructura física i energètica (l’anomenada ranera que trenca energèticament la corda de plata) les que ens permeten desprendre’ns del cos físic per poder continuar l’evolució.

La conferenciant feia esment de com n’és d’important d’abordar aquest tema no només des d’una visió material de la vida i la mort, sinó tenint en compte tots els aspectes energètics que en formen part i que demanen una comprensió més profunda de tot allò relacionat amb la Vida.

La mort és un dels grans temes pendents en la nostra societat. Observant l’estreta relació que hi ha entre la Vida i la Mort, potser és així perquè la Vida, en el fons, és també un gran tema pendent. La visió que en solem tenir és limitada i parcial, una visió causal i materialista, que sovint no respon als grans enigmes, però ens aporta certa “seguretat” a l’hora d’afrontar-les més que no pas de viure-les. Els experts diuen que morir amb dignitat és un do que depèn, sobretot, de com s’hagi abordat, durant la vida, la qüestió de la mort, el dolor, la malaltia. Es té por a la mort o simplement por al morir?

La doctora en medicina i psiquiatria Elisabeth Kübler-Ross, reconeguda mundialment com una autoritat en matèria de tanatologia, ens deia sobre la mort: “Morir és traslladar-se a una casa més bella. Es tracta, senzillament, d’abandonar el cos físic tal com la papallona abandona el capoll de seda”. Les experiències científiques de la doctora Kübler-Ross permeten confirmar l’existència d’una vida més enllà de la mort. Només es tracta del pas cap a un nou estat de consciència en el qual es continua existint i comprenen, i en el qual l’esperit té la possibilitat de prosseguir la seva creixença.

Gràcies en part al treball desenvolupat per la doctora Kübler-Ross, comptem avui en dia amb les Unitats de Cures Pal·liatives, que ajuden a moltes persones a morir dignament. Espais creats per donar el millor confort, benestar, suport emocional i espiritual tant per als pacients com per als familiars, quan els malalts arriben en una fase avançada de la seva malaltia terminal.

I també, mica en mica, comptem amb professionals sanitaris i no sanitaris, que s’han format per poder acompanyar tant a la personalitat com a l’ànima. Mentre Fenés, ens feia cinc cèntims de les qualitats que es desenvolupen en l’acompanyant, també anomenat barquer, remarcava el respecte incondicional, el no voler imposar les pròpies creences o pors, el desenvolupar una escolta que doni “permís” per viure les onades emocionals i una presència des de l’amor, l’acolliment, l’embolcallament…

Per acabar la xerrada, la Maria Pilar ens va llegir dues cites profundament inspiradores sobre la vida i la mort. Aquí us en deixo una altra que ella mateixa m’ha fet arribar i que espero també us pugui inspirar:

Enlaire, molt enlaire, on acaba l’atzur i l’aire és una llum que el Misteri perfuma; en l’absolut silenci que fa el repòs de Deu, en una pau diàfana com una aigua adormida, àngels, vestits d’un blanc més fúlgid que la neu, llegeixen cadascun el llibret d’una vida. Car del si de la mare fins el batec final, la nostra vida, any per any, fibra per fibra, és només l’eco d’una paraula angelical que, davant del Senyor, va llegint en un llibre.  Màrius Torres.

Enllaços d’interès;

Maria Pilar Fenés: http://mpilarfenes.wixsite.com/autobiosofia/untitled-cee5

Escola Anschamacat; http://www.anschmacat.com/

Lectures d’interès;

La Mort: una aurora, Elisabeth Kübler-Ross. Edicions Luciérnaga, Barcelona (1992)

Acompañamiento de Almas, Marie Lise Labonté, Edicions Luciérnaga, Barcelona (2012)

 

 

Categories: Blog | Etiquetes: , , , , , .
Segueix-nos a través del feed RSS 2.0.



Deixa un comentari