26/02/2018

Yakari

Fa uns dies, vàrem anar a casa de l’avi d’H perquè ens havia dit que hi tenia molts llibres dels Barrufets. Dels Barrufets només en vàrem trobar un i a més era en castellà “Los pitufos olímpicos”. Resulta que l’avi s’havia trobat amb aquest conte i havia conclòs que n’hi havien molts d’altres, però no. Tanmateix vàrem trobar uns altres còmics, els d’en Yakari. Un cop a casa, vàrem començar la lectura d’aquests, que em feien despertar records de la meva infància. El primer va ser “Yakari i el Bisó Blanc”. La història d’aquests contes va d’un petit indi Sioux que aviat descobrirà que no és un indi normal, ja que pot parlar amb els animals. Però no només això, resulta que Yakari concentra molts d’altres elements de la “religió de la naturalesa” més coneguda com l’animisme, que no només veu les formes exteriors del seu entorn sinó també la seva ànima, amb una profunda connexió amb el món interior, arquetípic i oníric, tota una revelació!

En el conte del bisó blanc, el poble del petit Sioux els falta menjar i decideixen mobilitzar-se per anar a buscar els bisons. Els caçadors surten a trobar-los però no ho aconsegueixen. I és llavors que arriba la nit i Yakari té un somni, en ell hi veu unes enormes banyes i decideix seguir el camí que se l’hi indica i que l’acaba portant al desert, que caldrà traspassar per arribar a les esplèndides praderies, on hi ha els bisons. L’endemà mentre el petit indi passeja amb el seu inseparable poni “Fill del tro” veu les banyes del seu somni i no dubte ni un moment en anar-hi i seguir el seu camí, la seva intuïció. Però en la vigília les seves experiències es viuen diferents i el desert es fa més difícil de traspassar i, tant ell com el seu cavall tenen set, estant molt cansats i és quan ja no poden més que apareix el seu totem! la Gran Àliga, que tot ho sap.

Em va fer molt gràcia llegir a Yakari dient “què ha volgut dir?” “sempre em passa el mateix amb la Gran Àliga” assenyalant que sovint el missatge del totem (inconscient) mai acaba de ser prou clar per qui el rep, sobretot en un primer moment…però aquest petit Sioux té una enorme connexió i prossegueix el seu camí, trobant-se amb la darrera gran dificultat, una grandiosa paret impossible de traspassar i és llavors que compren el missatge de la Gran Àliga “a totes les tanques hi ha un lloc per sortir…buscarem l’entrada”. I després arriba un altre bonic desenllaç, mentre descansen a prop de l’aigua que els hi ha calmat la set, arriba la solució, cal passar per sota de la cascada per arribar a l’altra costat, on hi ha les terres fèrtils del desert amb els bisons que, confirma la imatge onírica de Yakari “al meu somni hi havia un bisó darrera l’aigua”. Des de les altures el totem observa els seus passos “ja els has trobat”. Yakari parlarà amb el bisó blanc per fer-li saber amb molt de respecte que la seva tribu té fam. El bisó ho sap doncs la primavera ha trigat molt a arribar, però ara per ells ja és el moment de marxar dient, “els homes ens necessiten” i “sé que els veritables caçadors no maten més animals que els que necessita la tribu” “els bisons no podem desobeir les lleis de les estacions” i tots ells acaben marxant darrera del Sioux que diu “veus, Fill del tro? igual que en el meu somni, tots ens segueixen”. Fins que els seus camins es separen i el xaman de la tribu veu els bisons anunciant “la caça ja pot començar”.

Finalment la història acaba amb Yakari arribant al campament i dos dels seus amics, Arc Iris i Llavor de Bisó, preguntant-li on era i ell satisfet contesta “he seguit el meu somni.”