10/06/2013

Elisabeth Kübler-Ross

En el més profund, tots sabem que hi ha algú que estem destinats a ser. I podem sentir quan ens anem convertint en aquest algú. El contrari també és veritat: sabem quan alguna cosa no encaixa i no som la persona que estàvem destinats a ser. Conscientment o inconscient, tots busquem respostes, bo i tractant d’aprendre les lliçons de la vida. Caminem a les palpentes per por i per culpa. Anem a la recerca de sentit, d’amor i de poder. Tractem de comprendre la por, la pèrdua, el temps. Intentem descobrir qui som i com podem arribar a ser realment. No obstant això, amb massa freqüència els busquem en els diners, en la condició social, en la feina “perfecta”, o en altres indrets, només per descobrir que a aquestes coses els manca el sentit que esperàvem trobar i que fins i tot ens produeixen angoixa. Seguir aquestes pistes falses sense una comprensió més profunda del seu significat ens deixa inevitablement amb una sensació de buit, amb la creença que la vida té molt poc o cap sentit, que l’amor i la felicitat només són miratges. De manera que, ¿per què esperar fins al final per aprendre les lliçons que podríem aprendre ara? La lliçó de la por, la de la culpa, la de l’ira, la del perdó, la del lliurament, la del temps, la de la paciència, la de l’amor, la de les relacions, la del joc, la de la pèrdua, la del poder, la de l’autenticitat i la de la felicitat. Ens han posat a la terra per aprendre les nostres pròpies lliçons. Ningú no pot dir-nos quines són; descobrir-les forma part del nostre viatge personal. Aprenem que no estem sols, sinó connectats mútuament, que l’amor ens fa créixer, que les nostres relacions ens enriqueixen. L’amor és realment l’únic que podem posseir, conservar i endur-nos amb nosaltres. ELISABETH KÜBLER-ROSS

Cita extreta del llibre: Paraules que curen, selecció i comentaris d’Àlex Rovira, Plataforma Editorial, 2008.

Elisabeth Kübler-Ross (1926-2004) fou doctora en Medicina i Psiquiatria, especialitzada en la mort, els moribunds i les cures pal·liatives. Fou també, una de les pioneres en el camp de la investigació d’experiències pròximes a la mort, essent una figura reconeguda mundialment en aquesta matèria. Va elaborar un esquema de les fases per les quals passa una persona que s’enfronta a la mort, o a la pèrdua d’un ser estimat:  dolor, rebuig a la situació, enuig, negociació, acceptació i reconciliació amb el procés. Les seves experiències científiques permeten confirmar l’existència d’una vida més enllà de la mort. Només es tracta del pas cap a un nou estat de consciència en el qual es continua existint i comprenent, i en el qual l’esperit té la possibilitat de prosseguir en la seva creixença.

Bibliografia d’interès:

Conferencias. Morir es de vital importancia. Elisabeth Kübler-Ross. Ediciones Luciérnaga, (1996).

La Mort: Una Aurora. Elisabeth Kübler-Ross. Ediciones Luciérnaga, (1992).

La rueda de la vida, Autobiografía de Elisabeth Kübler- Ross. Elisabeth Kübler-Ross. Ediciones Zeta Bolsillos, (2006).

Vivir hasta despedirnos. Elisabeth Kübler-Ross. Ediciones Luciérnaga, (2007).

Los niños y la muerte. Elisabeth Kübler-Ross. Ediciones Luciérnaga, (2005).

Sobre el dol i el dolor. A la recerca del significat del dolor a través de les cinc fases de la pèrdua. Elisabeth Kübler-Ross i David Kessler. Ediciones Sargamata (2006).

Lecciones de vida. Elisabeth Kübler-Ross i David Kessler. Ediciones Luciérnaga (2008).

Sobre la muerte  y los moribundos. Alivio del sufrimiento psicológico. Elisabeth Kübler-Ross. Ediciones Debolsillo. (2010).

(…)