18/01/2016

Amor i sexualitat

El cap de setmana del 21 i 22 de novembre vaig participar en el seminari d’amor i sexualitat del Mètode d’Alliberament de Cuirasses, impartit per la seva creador Marie Lise Labonté.

El seminari prometia i així va ser…d’una intensitat i bellesa tal que em resulta difícil de transcriure-ho en paraules. A través de les ensenyances vaig descobrir la unió d’aquestes dues expressions (l’amor i la sexualitat) en la profunditat del ser, en la pròpia energia vital. Reconèixer que aquesta unió està sustentada fisiològicament, i que el moviment d’una inicia i acompanya el moviment de l’altre fou una gran ensenyança.

El primer dia em va passar molt ràpid, gairebé no havia tingut temps de fer-me’n la idea que ja s’acabava, però des de l’inici el meu cos ja estava a punt. Primer amb un mal de cap terrible a la zona occipital i després durant els moviments de despertar corporal aquest dolor s’instal·lava just en el diafragma cranial. Al mateix temps que vivia aquesta expressió de tensió amb forma de dolor, el cos continuava entrant en els moviments i un benestar profund circulava internament. Al tornar a casa estava contenta però força cansada. Esperava la nit per veure com continuaria el moviment interior i si seria privilegiada de rebre un somni per retrobar-me de nou amb el meu alè vital, que per mi representava la intenció del seminari. Però al matí tot i saber que havia somiat no me’n recordava de res…seguia endormiscada i una mica molesta tenint la falsa idea que “no havia treballat prou”.

Ai! deixar-se anar…senzillament deixar-se anar i confiar… i llavors mentre m’estava pentinant vaig començar espontàniament a cantar en veu alta. Primer no n’era conscient de la cançó ni molt menys de la lletra i de cop amb una mirada conscient de mi mateixa al mirall, la cançó se’m va revelar en tota la seva profunditat!!! i sí aquesta és la cançó que cantava: “como yo te amo” a plena veu com la portentosa Rocío Jurado, amb el secador bufant aire, removent els meus cabells. De cop em vaig fer conscient de la lletra: “como yo te amo, convéncete (…) olvídate (…) recuérdate (…) nadie te amará, nadie te amará, nadie porque…Yo te amo con la fuerza de los mares, Yo te amo como el ímpetu del viento (…) Yo te amo con mi alma y con mi carne, Yo….” ahhhhhhhhhhh! buf! estava profundament sorpresa de la cançó que m’estava cantant a mi mateixa!!! i intuïa que allò tenia molt a dir-me encara…

De camí cap al taller vaig buscar-la al Youtube i la vaig anar escoltant…ara amb la Rocío Jurado, ara duo amb el Rafael…fins que vaig arribar a lloc, tota excitada i contenta. Sabia que tenia un temps on podria compartir la meva experiència i em vaig dir a mi mateixa que ho havia de fer…era important que ho compartís. I llavors quan vaig demanar la paraula i vaig començar a parlar, l’experiència em va tocar de ple; el meu cos es va posar a tremolar de dalt a baix, les llàgrimes queien dels ulls i, comprenia així la força del vincle del meu amor interior a través de la cançó.

I just avui llegia aquesta frase de Jeff Foster: “Acaba con la búsqueda. El amor eres Tú”. Aquest va ser el meu profund aprenentatge, l’amor que hi ha en mi, de mi cap a mi que m’obre, em sana, m’allibera, em nodreix, em sustenta i m’anima…

Per si algú l’inspira aquí us deixo la cançó:

P.d: Per cert la cançó l’havia cantada d’altres vegades però sempre dirigida cap enfora, fins ara mai se m’havia passat pel cap, ni pel cor, que pogués una dirigir-se-la cap a sí mateixa. Ara em fa una gràcia perquè només me la puc cantar a mi…gràcia, força i emoció, molta emoció em desperta encara! La força de la Jurado m’hi ajuda sens dubte: gràcies!