25/09/2017
El “leitmotiv” d’aquest estiu ha estat: fer neteja. Sobretot fer neteja de cases i espais, per donar lloc a nous projectes, noves vivències. Una d’aquestes cases, ha estat la dels pares i va ser mentre netejàvem que entremig de fulls i revistes, notes de premsa, albarans de vilmor, que era la petita empresa familiar, hi vàrem trobar uns escrits de la mare. Aquelles seves notes em van permetre sentir de nou allò que hi compartia; intimitats humanes viscudes sovint en gran solitud que han marcat profundament el nostre camí, el seu i el meu.
Quelcom que, tot i l’intent de no fer-ho, s’ha transmès sense l’ús de n’hi una sola paraula.
I més tard quan amb la meva germana en parlàvem de les notes que havíem trobat, vàrem compartir la nostra tristesa per la mare que gairebé tenia la mateixa edat que nosaltres, quan va escriure aquelles paraules, que transmetien com se’n sentia de sola. La meva germana de cop, hi va posar llum a les vivències viscudes en aquella casa, on hi passàvem molts estius. Aquella que ens va aixoplugar i donar forma per un llarg període de la nostra infància, dient “per mi el més difícil de la casa era no saber que t’hi podies trobar; darrera d’una porta, dins d’un armari o en un calaix, què en sortiria d’allà” i va ser just en aquells instants que vaig comprendre la por, la por a allò que s’amaga i que encara sovint treu el nas quan menys l’espero.
Llavors, vaig recordar el somni, aquell on també hi sortia la mare i que mostrava una solució: netejar! en aquell cas, la somiadora que era jo, acabava prenent una dutxa després d’haver passat per tants de dolors onírics. Així va ser com el record del somni, en connexió amb la meva mare i els seus escrits, em va fer veure la importància de netejar la casa que tanta por ens havia despertat quan érem petites i, de com netejar-la ara, ens ajudava a netejar dels nostres cossos la informació registrada de vivències, sovint massa viscudes en la més gran de les solituds.
A la mare, 18 d’abril de 1943 – 25 de setembre de 2007, llàgrimes de tardor.
Categories: Blog.
Segueix-nos a través del feed RSS 2.0.