20/03/2020
La nit que entrava la primavera vaig tenir un somni on estava tancada en una presó amb molta altra gent. Em trobava en el pati de la presó, que recordava el de la Model de Barcelona, i estava amb un grup de persones mirant els senyals del cel per poder fer un diagnòstic de quina era la situació: si hi havia massa contaminació, si estàvem sent observats, si hi havia d’altres perills que ens amenaçaven … i de cop i volta veia un espectacular arc de Sant Martí i els hi deia “Ei, mireu: allà! Un arc de Sant Martí! No dos, no tres, no quatre, sinó cinc, sis, set, vuit i … llavors em sonava el despertador per anar a meditar.
En llevar-me tenia molt fresca la imatge d’aquest preciós arc que s’anava doblant, triplicant … i vaig pensar que era un somni per compartir. De primer vaig pensar de compartir-lo amb la meva amiga Maria Pilar Fenés, una gran experta onírica, perquè sabia que a ella li agradaria. I em va contestar ràpidament “Oh!, l’arc de Sant Martí: símbol de l’aliança renovada amb el cel!” “És un somni per a la comunitat, penja’l al teu bloc!”
I avui que arriba la primavera, i que ens trobem confinats a les nostres llars per les circumstàncies d’un greu contagi d’un virus amb corona, us comparteixo el meu somni de l’arc de Sant Martí, per poder conjuntament sintonitzar amb aquestes energies renovades amb el cel i ser més capaços de viure amb coratge, força i vitalitat l’existència que ens és donada. Avui que arriba la primavera i que bruscament hem hagut d’aprendre a reconciliar-nos amb la quietud i la lentitud que ens imposa aquesta pandèmia, per potser d’aquí uns dies poder observar meravellats la vida que ens envolta i com n’és, de potent, simplement el fet d’existir.
Categories: Blog, Imatges | Etiquetes: amor, Ànima, arc de Sant Martí, Carl Gustav Jung, Maria Pilar Fenés, mort, natura, primavera, sincronicitats, somnis, Terra, Vida.
Segueix-nos a través del feed RSS 2.0.