Elisenda Vilaró Móra

Elisenda Vilaró Móra

19/08/2015

Wilhelm Reich i les cuirasses.

“(…) Nos volvemos temerosos de sentir profundamente tanto tristeza como placer. Pronto tenemos una armadura, y el problema es que nuestro organismo debe expandirse y contraerse en pulsos continuos, como una medusa. Cuando tratamos de bloquearlo creamos enfermedades (…)” Wilhelm Reich.

El Dr. Wilhelm Reich (1897 – 1957) psicoanalista i neuropsiquiatra, que va formar part de l’equip de psicoanalistes de Freud, amb un gran interès per la sexologia, defensor de les llibertats sexuals i investigador del paper que desenvolupa la genitalitat en el desenvolupament de la personalitat, va introduir un element nou en la visió psicoanalítica de l’època; segons ell l’inconscient no només és intrapsíquic, és a dir; no només té a veure amb la història individual de la persona, sinó que al mateix temps s’hi reflexa la història social, establint per primera vegada una relació entre lo subjectiu i lo objectiu.  Reich esdevindrà un pioner de la psicoteràpia corporal, rebent indirectament la influència del treball de Elsa Gindler sobre el cos i la respiració conscient, que li va permetre introduir variables somàtiques dins del marc terapèutic psicoanalític. Finalment elaborarà el seu propi mètode anomenant-lo vegetoterapia caracteroanalítica i posteriorment orgonteràpia.

Utilitzarà per primera vegada el terme cuirassa o armadura muscular, per fer referència a les tensions instal·lades en el cos com a mecanismes de defensa. La cuirassa és el caràcter del jo i el caràcter és la cuirassa del jo. Això significa que Reich va observar que l’inconscient està protegit no només per unes barreres psíquiques sinó també per la pròpia conducta que es troba reflexada en el cos. Per tant, en última instància, el cos està marcant tant la història com la posició existencial que el subjecte adopta davant dels aspectes socials (Xavier Serrano). La cuirassa caracterial en íntima relació amb la cuirassa muscular serveix per protegir-nos del sistema que té prou força per destruir la nostra pròpia naturalesa però al mateix temps, al defensar-nos i protegir-nos està inhibint també les nostres capacitats. Reich és un dels primers en parlar i observar el cos dels seus pacients i, a establir en l’anàlisis del caràcter, un anàlisis de la forma, on allò important no és només el contingut sinó la forma en com s’expressa el contingut. Per tant, l’expressió per primera vegada inclou a tot el cos, les tensions musculars cròniques i la inhibició de la respiració reflexen l’organització defensiva del caràcter.

Segons Reich, la cuirassa com a organització defensiva corporal es desenvolupa en base a 7 segments o anells en el cos i segueix una organització cefalo-caudal. Cada segment està condicionat per aspectes històrics concrets dins del procés maduratiu i evolutiu del ser humà. Precisament aquesta organització psico-somàtica i neuromuscular de les cuirasses és el punt central del treball terapèutic de Reich.

En el Mètode d’Alliberament de Cuirasses/MLC® creat per Marie Lise Labonté adoptem els 7 segments de Reich a la pròpia visió de Labonté sobre les cuirasses, aprofundint en el seu contingut psíquic i en el seu procés evolutiu. En aquest cas, identifica 8 cuirasses distribuïdes en 2 grans grups, organitzades verticalment en el cos, des de la seva part central a la perifèrica. El primer gran grup són les anomenades cuirasses de base; on hi trobem la cuirassa fonamental, la de la desesperació, del mal-estimat i de la protecció. Són cuirasses que es construeixen des de la vida intrauterina fins a l’adolescència i poden anar més enllà d’ella. Les cuirasses de base formen part de la vida, d’allò que és fonamental per nosaltres, de les pròpies experiències amb la mancança, el buit, l’absència, el patiment i el desig de protegir-nos d’aquest patiment (Labonté, p. 49). El segon grup són les anomenades cuirasses d’identificació que tenen una estreta relació amb les cuirasses de base, sorgeixen en l’intent de la recerca d’identitat; la cuirassa parental, de pertinença, narcisista i social. Les cuirasses d’identificació varien d’una persona a una altra depenen de la seva història personal i del nombre d’anys que tarda en despertar a la seva autèntica naturalesa i al seu procés d’individuació. (Labonté, p.50)

Marie Lise Labonté ens diu; “Es cierto que, si queremos alcanzar nuestra identidad real, es decir, el corazón del cuerpo, estamos obligados a deshacernos de estas corazas, para liberar la vida y el sentido real que tiene para cada uno de nosotros” (Labonté, p.50) però és important recordar que “La coraza tiene una función de protección y no podemos desbordarla ni violentarla así como así, porque tiene una función propia, se ha autoregulado y todo lo que forma parte de la naturaleza hay que tenerle un respeto.” Wilhelm Reich.

Per tant tot i que l’objectiu per aconseguir el benestar passa per flexibilitzar la cuirassa, deixant aflorar els records i emocions, que impedeixen la plena experiència del plaer i llibertat, aquesta es duu a terme respectant el ritme de cada individu. En les classes de MLC s’invita a prendre consciència de quin és el propi ritme i les seves necessitats, quines són les sensacions que l’acompanyen, com és la respiració, com demana el cos explorar els moviments de despertar corporal i si es necessita descansar durant els moviments, s’anima a donar-se el permís per fer-ho. Des d’una atenció àmplia es va observant com s’ha dut a terme aquesta construcció de sí mateix, com es viu la vida, les emocions i quines són les creences que afloren d’aquesta visió…d’aquesta manera es va respectant l’ecologia pròpia de la cuirassa que davant d’aquest nou espai d’escolta i benestar cedeix les tensions per permetre de nou l’alegria de la trobada amb un mateix.

“algunas veces hay que aceptar algo de dolor, una restricción en la felicidad; pero hay que sentir, como sientes, que la felicidad es algo tan importante en la vida. Crece mejor si sabes mantenerte limpio dentro de ti, porque entonces no perderás nunca tu capacidad de ser feliz, incluso aunque algunas veces las cosas sean muy tristes y solitarias”. (de una carta de Wilhelm Reich).

Aquí teniu Wilhelm Reich, la pel.lícula; hi ha subtítols en espanyol després d’una petita part amb alemany.

Wilhelm Reich, la pelicula.
Director: Antonin Svoboda
Guionistas: Rebecca Blasband, Antonin Svoboda
Actores: Klaus Maria Brandauer, Julia Jentsch, Jeanette Hain

links d’interès;

La vegetoterapia caracteroanalitica de W.Reich y aportaciones de Federico Navarro. Xavier Serrano; watch?v=PDIRjarp6dc

http://www.esternet.org/xavierserrano/

Escuela Española de Terapia Reichiana:

www.esternet.org

Fundación Wilhelm Reich:

www.wilhelm-reich.org/funda.html

lectures d’interès;

Wilhelm Reich, “Análisis del Carácter”, ed. Paidós Iberica, (2005).

Peter Reich, “Libro de ensueños” Laertes s. a. de ediciones, (1973).

Marie Lise  Labonté, “Liberar las corazas, ed. Luciérnaga”, Barcelona. (2001).

Categories: Blog, Imatges | Etiquetes: , , , , , , , , .
Segueix-nos a través del feed RSS 2.0.



Deixa un comentari