01/04/2020

Vida, lentitud, moviment …

Fa uns dies la Maite Amàrita del Taller de Pintura de Ripoll, va compartir en el seu Instagram aquest vídeo de les vaques fluint carrer avall de les Lloses, a ritme lent però constant amb els seus fillets i les esquelles sonant…

La Maite comentava: “La meva banda sonora. Aquí la vida segueix” … “En aquests dies de silenci i quietud, elles acompanyen, i m’arriben a fer sentir privilegiada de poder-les veure i sentir carrer avall”. I això a mi em parlava del seu do a meravellar-se i no m’estranya gens, doncs el primer dia que la vaig conèixer em va regalar un llibre, ni més ni menys que: “El sentido del asombro” de Rachel Carson.

A mi la imatge de les vaques i els seus vedells carrer avall em despertava una certa similitud a les vivències de “Les trobades”, un espai de criança i acompanyament respectuós de la Garrotxa, on diferents famílies ens trobàvem un cop per setmana per aprendre a caminar juntes amb els nostres fills/es: corrent, parant-se, jugant i relacionant-se amb la presència i atenció de les seves mares, que intentàvem fluir com bonament podíem en aquest caminar pel riu de la vida.

Em sentia com una vaca?!! Doncs mira estranyament una mica sí!! Ja sé que les vaques no són molt “glamuroses”, com potser ho és l’àliga, el cavall o el dofí … però mira: Descalces, a la natura, anar fent amb el so de les esquelles … una mica animal em sentia i … vivint la vida també!.

Al mateix temps i menys primitiva, em semblava una imatge molt zen, recordant-me el conte “El buey y el boyero” que moltes vegades en el recessos de meditació zen s’explica per il·lustrar les ensenyances del Dharma i l’aprenentatge de dominar l’ego i aprendre a viure més intuïtivament, connectats a l’essència que brolla des d’allò més nuclear en tots nosaltres.

I precisament ara, d’aturada general causada per aquesta epidèmia-pandèmia, on hem “d’estar a casa”, una altra gran ensenyança zen se’ns revela: “Inspiro: he arribat, expiro: sóc a casa”, ens diuen les ensenyances del mestre zen Thich Nhat Hanh. Ara que no podem anar cap en fora, ens toca anar cap endins i potser allà poder descobrir més profundament qui sóc/som. L’experiència d’aquest confinament extern pot també revelar-nos la presència i pressió i fins i tot ofec, de confinaments interns que a vegades són molt més difícils de transitar, sobretot si en aquestes experiències si sumen circumstàncies externes i internes molt desfavorables, com les que en alguns casos s’estan vivint.

I tanmateix la vida continua, al seu ritme, riu avall, uns darrere els altres, clarament interdependents, amb el so de les esquelles, com el so del gong que vibra abans de començar una meditació i, entrar en el silenci d’aquest moment present: ara i aquí … en aquest anar-hi anant … un cop i un altra, des fora cap a dins, des de dins cap a fora … i poder ser conscients del goig de la vida a cada acte, atès que cada moment del present torna a ser nou i únic.

Seran les esquelles sons de creació i llibertat o pel contrari de retracció i sotmetiment?

Espero i desitjo que aquestes noves circumstàncies que estem vivint ens ajudin a despertar individual i col·lectivament a una nova consciència, que ens permeti descobrir el nostre veritable ésser, plens d’amor, saviesa i compassió, plenament satisfets de l’acte d’estar vius!

“Hem de dur a terme una revolució en la manera de viure les nostres vides, perquè la nostra felicitat, les nostres vides, són dins de nosaltres mateixos” Thich Nhat Hanh

I a tu què t’inspira la imatge?

Info taller de pintura de la Maite Amàrita: https://www.picuki.com/profile/elsafareig.jocripoll